Entrevista a Cristina Molina
1.- Part del col·lectiu de famílies i persones afectades veiem el Pla director de salut mental i addiccions com un més. Què té aquest de diferent? Perquè aquest s’acomplirà?
Per primera vegada a Catalunya es disposa d’un Pla director de salut mental i addiccions, aprovat pel Govern de la Generalitat el mes de juliol de l’any 2006, que defineix el model de salut mental que volem desenvolupar a Catalunya en els propers anys i que està en línia del que estableix el Pla d’Acció Europeu per a la salut mental de la Regió Europea de l’OMS. Ha estat un Pla elaborat per consens, amb la participació d’unes 180 persones aproximadament (professionals, usuaris i famílies).
Aquest Pla posa molt d’ènfasi en la promoció i prevenció de la salut mental, integració plena de la salut mental en el sistema sanitari general, principalment amb l’atenció primària de salut, amb el desplegament d’un model comunitari que permeti donar resposta a les necessitats de les persones i les seves famílies en el seu entorn més proper i amb el desenvolupament d’uns serveis de qualitat. A més dóna un protagonisme important a les persones implicades: professionals, usuaris i famílies.
També cal remarcar que per primera vegada s’ha elaborat un mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública que defineix el model organitzatiu i els criteris de planificació en l’horitzó 2015.
Des de l’any 2006 ja s’han iniciat accions en les línies abans esmentades. Podem posar exemples: en l’àmbit de la promoció i prevenció el programa salut i escola dirigit als adolescents de 3r i 4t d’ESO, el programa de prevenció de la depressió i el suïcidi. En l’àmbit assistencial s’ha desplegat una cartera de serveis de salut mental i addiccions en els centres d’atenció primària de salut, millorant l’atenció a les urgències psiquiàtriques domiciliàries, així com l’atenció a les persones amb trastorns mentals greus i a les persones amb trastorns psicòtics incipients. En l’àmbit dels adolescents s’han posat en marxa programes d’atenció per adolescents amb problemes de consum. Així mateix s’ha incrementat la dotació de recursos amb l’objectiu de garantir l’equitat territorial.
2.- Prevalença actual del trastorn mental greu a Catalunya.
L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) sobre la percepció de la salut de la població catalana realitzada l’any 2006 mostra que entre els principals problemes de salut que afecten a la qualitat de vida de les persones es troben les malalties mentals. La segona causa són l’ansietat i la depressió per darrera del dolor.
Un estudi sobre la prevalença de trastorns mentals en població general dut a terme l’any 2002 ( projecte (SAMCAT) mostrava que la prevalença/ vida dels trastorns mentals a Catalunya és d’un 26,9% en dones i un 20,3% en homes. És a dir el 26,9% de les dones catalanes podran patir un trastorn mental al llarg de la seva vida i un 20,3% dels homes. Aquestes dades són una mica superiors a les de la resta de l’Estat Espanyol i bastant semblants a les d’Europa.
El Departament de Salut ha dut a terme recentment un estudi sobre la prevalença de trastorns mentals en els Centres d’Atenció Primària de Salut, i mostra que un 29,5% de les persones ateses en els CAP en un any tenen un trastorn mental. El diagnòstic més prevalent és la depressió major i els trastorns d’angoixa.
Pel que fa als centres especialitzats (Centres de Salut Mental), l’any 2006 es van atendre 195.930 persones. Els diagnòstics més prevalents són els trastorns neuròtics i trastorns adaptatius.
3.- Diferències entre el Model Actual i el Nou Model d’Atenció a la Salut Mental i Addiccions.
Es poden assenyalar les següents diferències, entre moltes d’altres:
4.- La persona amb trastorn mental greu està estigmatitzada per la societat, el Pla director té un programa per eradicar-lo?
Un objectiu operatiu del Pla director de salut mental i addiccions és la lluita contra l’estigma establint projectes de sensibilització en els mitjans de comunicació, serveis comunitaris i amb les administracions locals, a més d’un projecte de sensibilització educativa en els centres de secundària (dins del programa Salut i Escola).
5.- El Pla Director contempla que l’Atenció Primària (metge de capçalera) tingui “equip de referència de suport de salut mental”. Quina implantació hi ha a Catalunya?
Quins districtes de Barcelona el tenen?
En aquests moments s’està en el procés d’implantació en el 39% de les Àrees Bàsiques. A Barcelona els districtes implicats en aquest desenvolupament són Nou Barris, Eixample i Sants-Montjuic. Un total de 25 CAP a la ciutat de Barcelona.
6.- Està previst que les persones afectades i la seva família rebin una guia amb els Serveis Comunitaris que li corresponen, podria incloure una guia breu personalitzada del trastorn mental greu que els afecta?
En aquests moments estem treballant amb la FECAFAMM l’elaboració de la cartera de serveis d’atenció a les famílies que s’ha de prestar des dels diferents serveis assistencials de la xarxa de salut mental.
També s’està actualitzant la informació de recursos disponibles per cada territori (Governs Territorials de Salut).
7.- En que consisteix el “programa de depressió i prevenció del suïcidi“? Té resultats?
Els objectius d’aquest programa són la sensibilització de la població davant la importància de la incidència i recaigudes de la depressió i el suïcidi, la seva detecció precoç i el determinar un circuit eficaç i ràpid de detecció, derivació i tractament. En el capítol de la sensibilització, a part de l’efecte dels cartells i díptics distribuïts, ha estat molt important la col·laboració d’agents comunitaris (farmàcies, parròquies, etc.) En aquests moments s’està avaluant el programa de prevenció del suïcidi de la Dreta de l’Eixample.
8.- Amb la implantació del Pla Integral de Salut Mental tindrem més psiquiatres especialitzats en Infanto - Juvenil?
El Mapa Sanitari , sociosanitari i de salut pública de Catalunya preveu augmentar la dotació dels equips de la xarxa de salut mental infantil i juvenil per adequar els serveis a les necessitats de la població infantil i juvenil amb problemes de salut mental i addiccions o en risc de patir-ne
9.- Podria explicar-nos el resultat del Pla Pilot del Programa Salut i Escola a Sabadell?
No puc donar-li informació específica de Sabadell ja que no compto amb les dades desagregades, però de la informació general li puc dir que la consulta oberta realitzada per una infermera dels centres d’atenció primària s’està desenvolupant ja en la majoria dels centres 3 i 4 d’ESO. Gairebé el 90% de les consultes es poden resoldre per la pròpia infermera. El 7% s’han derivat al CSMIJ i un 0,2% als serveis d’atenció especial a les drogues. Els temes tractats s’han referit a la salut afectiva sexual, als trastorns relacionats amb l’alimentació, els trastorns relacionats amb la salut mental i al consum de drogues, alcohol i tabac. En relació a aquests temes s’han desenvolupat activitats d’educació sanitària amb els alumnes, així com una sèrie de cursos de formació al professorat. La valoració en general és positiva, tant per part del personal sanitari com docent. S’han establert uns bons mecanismes de col·laboració amb el professorat. La coordinació entre EAP i CSMIJ també ha millorat. En resum el programa ha estat molt ben acollit en els centres educatius i ja han manifestat el seu desig d’ampliar l’horari de dedicació de les infermeres.
Des d’AFAMMCA estem convençuts que amb la implantació del Pla director de salut mental i addiccions i el Pla Integral, no estaran resolts la quantitat de problemes que té la malaltia mental, però serà un pas molt important per a la seva normalització com a malaltia i que sigui tractada com una més dins de la xarxa hospitalària.
Barcelona, 25 de Març de 2008
Manuel Fernández (Afammca)
