Salut mental i sociedad

La consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat aquest estiu el curs sobre salut mental i societat a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, i ha pronunciat la ponència: Necessitats de salut i resposta del sistema sanitari sobre el Pla director de salut mental i addiccions.

La salut mental ha estat declarada una prioritat a la Unió Europea. El Departament de Salut se n'ha fet ressò i ha impulsat l'elaboració d'aquest Pla, que va ser aprovat pel Govern de la Generalitat al juliol de 2006.
El Pla Director de Salut Mental i Addiccions és un instrument d'informació, estudi i proposta, per mitjà del qual el Departament determina les línies directrius per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions que s'han de desenvolupar en l'àmbit de la promoció de la salut mental, la prevenció i el tractament de les malalties associades amb la salut mental i les addiccions, i millorar la qualitat de vida dels afectats.
En el pressupost del 2006, s'hi ha destinat més del 10% per atendre aquestes patologies. El Departament preveu també una inversió de més de 68 milions d'euros fins al 2012, que es concretarà en 27 actuacions: la construcció de 19 nous centres de salut mental i la reforma de 8 ja existents.
Amb aquest Pla, el Departament pretén facilitar:

• L'atenció dels trastorns mentals més lleus, des dels centres d'atenció primària, amb el suport de professionals especialitzats
• Una atenció més personalitzada, propera, integral i de qualitat, a les persones amb trastorns mentals greus
• Una atenció més especialitzada als problemes de salut emergents (anorèxia i bulímia, ludopaties, addiccions a la cocaïna i l'alcohol, trastorns de personalitat, per dèficit d'atenció i bipolars)
• Una millor detecció precoç dels trastorns mentals dels infants i adolescents
• Una resposta ràpida a les urgències psiquiàtriques, amb més atenció domiciliària i de seguiment individualitzat
• Una atenció específica als adolescents amb problemes de consum
• Un temps d'escolta i una millora en l'oferta de programes psicoeducatius per a les famílies
• Una millora en l'oferta de tractaments psicoterapèutics
• Uns serveis de rehabilitació comunitària que ajudin a aconseguir una millora en la qualitat de vida de les persones i de la seva autonomia personal.

Els trastorns relacionats amb la salut mental cada vegada tenen més impacte en la nostra societat. A Catalunya, 25 de cada 100 persones patiran al llarg de la seva vida algun trastorn mental: afectarà un 26,9% de les dones i un 20,3% dels homes. La depressió és una de les primeres causes de discapacitat que hi ha al món i, actualment, constitueix un dels primers motius de pèrdua de productivitat laboral, mesurada en dies de treball perduts.
Al 2006, als centres de salut mental de Catalunya es van atendre 197.000 persones. Un 9,6% de les consultes realitzades en atenció primària (AP) correspon a problemes de salut mental. La prevalença anual de trastorns mentals entre els usuaris d'AP és del 29,5%.
Els diagnòstics més freqüents són els episodis depressius majors, trastorns d'angoixa i les fòbies específiques

www.gencat.org